La manifestació “constitucionalista”
del 6-D a Barcelona en passar per davant de la comissaria de Via Laietana es va
aturar per fer un aplaudiment eixordador a la “policia nacional”. Com aquell
que no vol la cosa, van retre un homenatge al principal símbol de la repressió
franquista a Catalunya, el lloc on centenars de lluitadors antifeixistes van
patir vexacions i greus tortures per defensar la llibertat. Llibertat: un mot
que ha esdevingut una mena d’eslògan d’aquests constitucionalistes que no s’avergonyeixen
d’exaltar l’emblema de la repressió
franquista, tot menyspreant el patiment que hi van sofrir totes les persones
que van gosar desafiar el feixisme fins al punt de jugar-s’hi la vida. És senzillament
vergonyós. Aquesta gent tenen un greu problema de memòria, i algú els hauria de
recordar amb pels i senyals que passava en llocs com la comissaria de la Via
Laietana durant els anys negres del franquisme en aquella Barcelona tan “lliure”
com la pinta el seu admirat Vargas Llosa. Per ells sembla que la història d’aquest
país va començar el 1978, i tot el que va passar abans és irrellevant, i per
això es comporten amb una desvergonya insultant. La seva desmemòria és la dels ocupants, es desentenen d’un passat
incòmode on van actuar de botxins i ara tenen la barra de presentar-se com a
víctimes.
Però els problemes de
desmemòria no acaben aquí. Ara resulta que els de Ciutadans -i per extensió UpD- es presenten com forces de “esquerres”, la
qual cosa constitueix un altre escopinada a la cara a tota la gent d’esquerres –la
immensa majoria, i en bona part d'origen immigrant- que va poder "gaudir" de la comoditat de les
instal·lacions de Via Laietana. S'ha d'acudir a la gènesi d'aquests partits i a
les seves trajectòries. Recordar que Albert Ribera es va "iniciar" en
política com a apoderat del PP, i que en la nòmina de fundadors del partit, els
famosos "intel·lectuals" espanyolistes, presenten uns perfils i unes
inquietuds "socials" que tiren d’esquena. Recordar que van marxar de
l'òrbita del PSC no pas perquè es desviés d'objectius socials sinó per la seva
"deriva" catalanista. Recordar que pràcticament tota l'acció d'aquest
partit s'ha centrar en combatre les polítiques "identitàries"
catalanes, mentre muntaven un pollastre considerable perquè a Barcelona no es
posava una pantalla gegant per poder veure els partits de"la Roja",
és a dir, política d’esquerres en estat pur.... Recordar que aquest partit
proclama que no hi ha dèficit fiscal, de manera que ja li està bé que Catalunya
no disposi dels recursos imprescindibles per poder portar a terme les
polítiques socials. I recordar que el candidat d'aquest partit a Tarragona és
un militar –obvio més referències a ocupacions-. RECORDAR, en definitiva, perquè la doctrina d'aquest partit està
construïda sobre una premissa falsa: sembla que abans del 1978 i la seva
sacrosanta constitució aquí no hagués passat res. Per ells el passat només
s'apel·la per dir que la Diada està construïda sobre falsedats, i en canvi
celebren el 12 d'octubre com el sumum de la veneració del passat, oblidant per
cert tot el vessant colonial d’aquesta data. De nou DESMEMÒRIA . Són tramposos, els "mites" només són els
dels altres, i a més a més, observen la realitat catalana des d'un prisma
etnicista. No accepten el principi de que aquí només hi ha una comunitat -allò
de que és català tothom que viu, etc, etc- sinó que per ells aquesta comunitat
en tot cas és l'espanyola, que òbviament preval. Una mostra, el Fèlix de Azua
es vantava que la seva família porta 200 a Catalunya, i sempre han parlat
castellà. I a això és al que aspiren, a que el català no sigui la llengua comú.
Que lo "normal" és que els castellano-parlants no ho deixin de ser-ho
mai i que el català sigui cosa dels "altres". És a dir, que lo normal
és que jo ara hauria de ser castellano-parlant i els meus fills també. Aquest és el seu model de bilingüisme i si
d'ells depengués aquest seria el que s'hauria d'implantar.
En fi, que som massa tolerants
amb uns personatges que han entrat en política per pur oportunisme, que
flirtegen amb el populisme de forma descarada, i que a sobre van de
perdonavides. Si hi ha alguna cosa que hauria de diferenciar l'esquerra és un
punt d'ètica i de coherència que són atributs més que dubtosos d'aquesta colla
d'oportunistes. Els ho tornaré a recordar, vostès que tenen tanta facilitat per
relacionar el catalanisme amb el nazisme, aplaudint la comissaria de Via
Laietana és com si a Berlin els manifestants “de esquerres” aplaudissin l’edifici
on la Gestapo es deixava la pell en la lluita per la seva “llibertat”. Ja ho
digué Seyes: llibertat! quants crims s’han comès en el teu nom.
3 comentaris:
Molt bé Santi, no deixis de fotre-li's canya !!!
Necessitem la independència ... Si pot ser avui no cal esperar a demà !!!!!
Felicitats pel blog.
M'agradat molt el teu blog, faig una reflexió que crec que us agradarà:
Els meus avis van venir d’Andalusia, els uns fugint d’una terra que els ofegava i matava de gana, mentre els “senyorets” vivien com a reis, i els altres per oposicions destinats pel govern de la República, a cobrir una plaça del cos de Carrabiners. Totes dues famílies, van escollir Catalunya, per que van trobar que era un país on podien començar una nova vida, que fos millor i un país on poder tirar endavant els seus fills, amb llibertat...un país d’oportunitats.
Tot això va ser possible a mitges, una banda de la família va tirar endavant treballant, molt, però treballant, l’altre va tenir que aprendre a viure sense el cap de família, el van exterminar junt amb molts altres dels que van anar a lluitar per les llibertats, tot i així van poder fer i gracies a aquest gran país que es Catalunya, el nostre país.
Avui dia segueixen demanant-ne per que volem marxar, per que no volem formar part d’Espanya, m’agradaria que reflexionessin sobre el fet, sobre el per que van voler marxar els nostres avis...pares, els meus en concret, ho van fer per viure millor, en llibertat, per que la cultura del nostre país els va agradar, per que van poder tirar endavant la seva vida i la seva família, per que al cap i a la fi els van fer sentir-se Catalans, tot i la dictadura. Catalunya els va Catalanitzar i jo hem sento orgullosa de que sigui així. Per sort, jo, que no ells, he pogut fer part del meu ensenyament en Català, les meves filles totalment, i ara sento que tot està amenaçat, que no ens volen, que l’únic que volen es seguir explotant als que ja explotaven, als hereus d’aquella Espanya que sembla que no volen que evolucioni, tot segueix igual, els que manen son els fills de...
A casa hem penjat l’Estelada, som Catalans, encara que els nostres cognoms no ho siguin, estimem el nostre país i per això volem marxar, volem un país com el que cercaven els nostres avantpassats, no volem seguir amb gent que menysprea i que vol reconciliar el nostre poble amb feixistes i nazis, que vol eliminar la nostre llengua i que a sobre ens espolia. Volem poder participar en la creació del nostre nou país, en democràcia autentica, volem deixar una herència com cal als nostres fills i això a dins d’Espanya no pot ser.
Per tot això, entre altres moltes raons, volem marxar.
Publica un comentari a l'entrada