Vedella de cavall: continua la festa!

No fa ni una setmana que ens posàvem les mans al cap amb la tragicomèdia de la “lasanya de cavall” i ja ha sortit un nou episodi del serial. Ara ni més ni menys que la Nestle (via Buitoni) també ha estat víctima d’una nova maniobra de “suplantació d’identitat animal”. De nou un cicle de subcontractacions (Suïssa, Itàlia, Espanya, Alemanya...) que acaben menant a Romania on es veu que la transformació de les estructures productives està deixant sense feina a milers de cavalls que, ves per on, acaben els seus dies en forma de lasanya (de vedella). Insistim, ens ho prenem en conya per no arrencar a plorar, però sembla que a Europa això de “seguretat alimentària” prengui categoria d’oxímoron.

Però no n’aprenem: se succeeixen crisis, algunes de gravíssimes com les “vaques boges”, que generen estats generalitzats d’histèria, i que comporten la dilapidació de tones i tones de recursos alimentaris i, massa sovint, el sacrifici inútil de milers o fins i tot de milions d’animals que van a parar directament a les escombraries. Fins que poc a poc es recupera la calma, i sant tornem-hi fins la propera crisi.

Tornem a insistir: això de l’apel·lació al consum responsable –fins i tot des d’una perspectiva filosòfica (http://lacoopecandela.wordpress.com/2013/02/15/un-tast-de-filosofia-reificacio-i-consum-responsable/) pot semblar la dèria d’una minoria elitista, un missatge altiu i impostat, insassumible per les societats urbanes massificades dels segle XXI, gairebé es podria qualificar de “irresponsabilitat”. Però no hi ha res més irresponsable que sotmetre aquestes “masses urbanes” que no són altra cosa que les immenses majories socials a una dieta de “gat per llebre” permanent acompanyada d’uns episodis de perplexitat i histèria com més va més habituals.