“Abans,
el producte ecològic era vist com quelcom propi de hippies, de persones rares i
vegetarianes. En canvi, ara va associat a productes atractius, innovadors, és
el cool...” Si ho diu La Vanguardia” és que així deu ser![1] Tard o d’hora
havia d’arribar el moment fatídic, el moment ecotrendy. Ves per on, ara ja no som “persones rares” ara som cool. Davant d’aquesta mutació
inesperada a un li agafen ganes d’engegar a dida el consum responsable i d’arrencar
a córrer cap al primer Dia a omplir
el cistell. I és que hi ha signes inquietants: per exemple un pernil “Dehesa
Maladua” que surt ni més ni menys que a 4.100€ la peça, això si, es tracta d’una
“edició de 62 unitats, que seran comercialitzades en restaurants tipus “El
Bulli (sic) o Berasategui, i a Suïssa, Hong Kong i Japó, és a dir, el súmmum del
consum responsable.
Els
que portem una temporada amb això del consum de productes ecològics som els
primers que ens hem de felicitar que per fi es trenquin els murs invisibles del
nostre ghetto, i que moltes persones una mica menys “rares” que nosaltres
puguin gaudir d’aquest tipus de productes. Però si en comptes d’avançar cap a
la democratització d’aquest consum, l’ecològic esdevé abans que res signe de
distinció i exclusivitat haurem fet un molt mal negoci.
És per
això que cal desemmascarar aquesta impostura biopija bo i diferenciant clarament el consum cool d’allò que s’entén com a consum responsable. Des d’aquesta perspectiva
ha de quedar ben clar que de Catalunya estant, unes fantàstiques pomes de
conreu biològic produïdes al Tirol del Sud o, encara més a l’Argentina o Xile,
són molt menys ecològiques que unes de produïdes al Baix Llobregat en conreu convencional
no biològic. La producció agrobiològica és un dels pilars del consum
responsable, però queda totalment desnaturalitzat si no incorpora les altres
potes, començant per la proximitat. En aquest sentit, no hi ha res més irresponsable
que convertir en un objecte exclusiu reservat a unes exquisides minories, allò
que hauria d’estar a l’abast de immenses majories o millor encara “multituds”
(per allò del croud). I això no s’acaba
d’entendre sense una mirada global tendent a una transformació gradual dels
sistemes de producció i distribució actuals i les lògiques de consum que hi són
associades. En definitiva, que ni “raro” ni “cool”, sinó “croud”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada